Editorial

La principal tasca pendent a Catalunya és recuperar la convivència i estabilitzar les relacions entre les diferents institucions de l’Estat. No obstant, no creiem que l’entrevista entre el President de Govern i el President de La Generalitat sigui l’inici d’aquest camí, sinó més aviat la reafirmació del projecte identitari nacionalista.

Els que governen la Generalitat són els mateixos que van declarar la secessió, i malauradament, no dubten a legitimar aquell atropellament en cadascuna de les seves intervencions, segueixen a la muntanya. Les converses només normalitzaran les seves reivindicacions més radicals, autodeterminació, amnistia i subordinació de la justícia, i depreciaran les 44 mesures de millora de l’autogovern de Catalunya proposades pel Govern d’Espanya.

No es donen les condicions perquè pugui fructificar aquest nou procés, i creiem que només servirà per augmentar el victimisme nacionalista. No és tan rellevant que la primera reunió legitimi el Sr. Torra -la continuïtat legal com President és qüestionada pels propis lletrats  del Parlament una vegada va deixar de ser parlamentari-  com que Torra i JXC qualifiquessin d’inútils i fins i tot traïció les gestions d’ERC. Quim Torra és el pitjor interlocutor possible, i no dubtarà a fer fracassar la taula de diàleg per deixar en evidència a ERC abans de les pròximes eleccions autonòmiques.

No obstant això, el més greu no és la precarietat o l’escassa voluntat d’una de les parts, sinó que s’ignora conscientment la voluntat i les demandes dels catalans que no som nacionalistes, i que a més, som la majoria social. La Generalitat no ens representa ni vol fer-ho, al contrari,  qüestiona la nostra seguretat jurídica de ser i seguir sent ciutadans espanyols, o que les empreses segueixin formant part del teixit econòmic espanyol. D’altra banda, per al Govern no existim, només existeixen els seus pressupostos.

Els nostres interessos no són presents en aquesta taula de diàleg i negociació, i la Generalitat i Govern han d’escoltar-nos perquè sense la veu dels catalans no nacionalistes no hi ha tampoc solució al conflicte polític i de convivència.

Per això, des d’Empresaris de Catalunya exigim:

  • La fi del tensionament permanent de la societat catalana amb projectes de secessió inviables històrica, social i econòmicament.
  • Seguretat jurídica amb un model d’Estat tancat que no es qüestioni de manera permanent pel nacionalisme.
  • Una Generalitat oberta a tothom, plural, que deixi de promoure amb la seva política cultural, els seus mitjans de comunicació i a través de l’ensenyament una ideologia de part, com és la nacionalista.
  • La fi del malbaratament en la “construcció nacional”, amb mitjans públics sobredimensionats i estructures administratives innecessàries i replicades.
  • Inversió en una educació trilingüe i de qualitat, i el respecte a l’ensenyament en la llengua materna per frenar el fracàs escolar.
  • Adequar la despesa pública i les inversions de l’Estat a Catalunya per cobrir les necessitats pendents de la nostra comunitat com a motor de l’economia espanyola.

Hem de parlar, sí, però tots i des de la legalitat constitucional.

Deixa un comentari

captcha *